Two tickets to Hanoi please...

Arribada ahir a les 20.05 a la ciutat de Nanning, ciutat mes important del sud de Xina... La ciutat com es podia intuir a les guies de viatges no te res que valgui la pena visitar, una gran avinguda i poc mes... Però ens serviria com a base per arribar al Vietnam, situat a poc mes de 100 km de la ciutat.

Acabats de baixar del tren vam trobar una oficina dedicada al turisme, allà vam comprar els bitllets de bus cap a Hanoi que sortiria a les 8 del mati del dia seguent . Un cop al hotel que havíem trobat en una guia i aconseguir una bona habitació doble amb lavabo i TV per poc mes de 12 euros, tot semblava que havia estat molt facil... Massa fàcil...

A les 7.30 hem anat cap a la oficina on ens van vendre els bitllets, sorprenentment ens diuen que no hi ha lloc tot i haver pagat el dia abans... Sense gaires problemes ens tornen els diners i amablement ens indiquen que a la estació de tren, a 20 metres de l'oficina, podríem comprar els billets de tren que sortia aquesta mateixa tarda...

Ens dirigim cap a la guixeta que venien els Internacional Tickets, alla un home ens diu que els bitllets costen 500 yuan, donem els diners i l'home, sorprès, ens diu que son 500 per persona, no portem prou a sobre i li demanem que ens torni els diners... Un cop tornem a la guixeta, desprès de treure 500 yuan mes del Bank of China, els tràmits s'han complicat... Ara a part del home hi ha una dona, que sembla de graduació superior, ens demanen passaports (que revisen meticulosament), ompli'm un formulari i ens fan uns billets diferents als que ens anaven a donar en un primer moment... Mentrestant la cua que es forma darrera nostre arriba a les 10 persones, ràpidament s'acosten tres policies i un quart filma l'accio amb video sense disimular en absolut... Un cop l'home ho te tot revisat, omple 4 o 5 fulls, grapa els nostre "expedient", la dona dona el "ok", i per fi, ja tenim els bitllets...

Un tramit que l'home anava a fer en un minut s'ha allargat gairebé un quart d'hora amb la presencia de la supervisora... així es el sistema, tothom fitxat, tot artxivat, tot controlat... Em recorda altres sistemes de control social i policial, això si, aquí son menys sutils...