dilluns, 16 de març del 2009

Destrossant l' autenticitat...

Desprès de la nostra "aventura" per arribar a Vietnam, ens hem quedat tres dies a Sapa, una petita localitat rodejada de muntanyes situada al nord del Vietnam. Des de sempre aquestes terres han estat habitades per la gent H'mong i Dzao. Dues minories ètniques que a dia d'avui han deixat de banda les seves formes de vida tradicionals per viure totalment del turisme.
Durant el nostre viatge ens hem trobat molts viatgers que, a diferencia de nosaltres, buscaven arribar a les zones mes remotes del sud-est asiàtic, allà on els turistes no arriben, i per tant on les costums occidentals tampoc han arribat. Poc a poc augmenta aquest tipus de viatgers, i les minories ètniques que fa deu anys es consideraven "autentiques" avui ja no ho son. Cada cop son mes les "tribus" que han vist que del turisme es treuen mes diners que de les seves antigues activitats quotidianes.

Aquest afany aventurer de molts viatgers, considerats per ells mateixos com a positiu, esta convertint aquestes gents en "atraccions de fira". Esperem que d'aqui a deu anys encara quedi algú que visqui de manera autentica i no necessiti els dolars per ser feliç.


dissabte, 14 de març del 2009

La penultima...

Ens trobàvem a la idíl·lica vila de Muang Ngoi, descansant i contagiant-nos de la tranquil·la vida Lao i havíem de decidir... Tornar enrere cap a la capital i anar cap a Hanoi amb un sleeper bus, o provar de passar per la frontera mes al nord que uneix Vietnam i Laos... La primera opció era bastant senzilla, dos autobusos, unes hores i estaríem a la capital de Vietnam per tornar cap a Beijing d'on anirem cap a casa... La segona era mes complicada ja que la frontera segons la guia estava tancada al estrangers i no teníem molt clar si hi haurien transports. Desprès de parlar amb algunes persones de Muang Ngoi i alguns altres viatgers ens acabem decantant per anar a fer la penúltima aventura i anar cap al nord.


Dijous al mati recollim les nostres coses i agafem una barca amb vuit persones mes, per remuntar el riu Nam Ou. El trajecte es de les millors coses que hem fet en aquest viatge, envoltats per frondosa vegetació i d'arbres centenaris poc a poc anem recorrent els poc mes de 40 kilòmetres que separen Muang Ngoi i Muang Khua. Després de tres hores navegant el Nam Ou els únics quatre passatgers "natius" que ens acompanyen a la barca es baixen en una petita platja, que forma el riu en el contacte amb una muntanya, a ells els queden sis hores caminant fins casa seva, a nosaltres poc mes de dues hores per arribar al destí.


Muang Khua ens rep amb la seva veritable cara, sense enganys... Arribem a un "port" molt humil, brut i a primera vista inactiu. Un cop ens endinsem en el poble acabem esbrinant que l'autobus que ens ha de portar fins a Vietnam no passa fins al dia següent. Un cop instal·lats en la nostra habitació (possiblement la mes bruta de tot el viatge) donem una volta pel poble, que també resulta ser el mes lleig i brut del viatge. Per sort les tardes son curtes al sud-est asiàtic, i l'estada a Muang Khua no es fa gaire llarga. El dia següent seguira el nostre viatge.


A les 7 del mati surt l'autobus cap a Vietnam, arribem al port a les 6.15 ja que no tenim molt clar on hem d'anar. Al final agafem una petita barca per creuar el riu (ja que no hi ha pont) i arribem al autobús. Allà estem, dos catalans, tres alemanys, dos eslovens i un colombià, tots esperant poder sortir de Laos. El que no sabem la majoria es que ens esperen 7 hores d'autobus per carreteres sense asfaltar i en un autobús de quan Mao va fer la mili, per recorrer els poc mes de 100 kilometres que separen Muang Khua de Dien Bien Phu.
Finalment arribem a Dien Bien Phu, ciutat on els francesos van perdre la primera guerra d'Indochina i les seves colònies al sud-est asiàtic. El nostre destí ara es, Sapa, un dels llocs mes turístics de Vietnam, una vall rodejada de pics de 2.000 metres a 30 kilòmetres de la frontera amb Xina. Un cop mes el nostre autobus no surt fins al dia següent, per tant tambe haurem de fer nit a aquesta "ciutat de províncies" vietnamita.

Aquest cop ja amb els bitllets comprats i l'estacio localitzada anem a buscar el nostre bus de les 6.30 del mati per arribar a Sapa, final d'aquesta aventura. Aquest cop anem en una minivan bastant nova, però amb mes gent de la que hi cap, on ens passarem les pròximes nou hores...

Avui dissabte hem arribat a Sapa (un lloc fantastic), després de 3 dies de viatge, unes 16 hores de bus i 5 de barca... Sense haver estalviat gaire diners ni energies, amb la ruta escollida, però amb la satisfacció d'haver viatjar lliurement, que aquí al sud-est asiàtic no es poca cosa.

divendres, 13 de març del 2009

Fuera del mapa

Muang Noi, es un poblado del norte de Laos donde la unica comunicacion con el exterior es por el rio Nam Ou o caminando por un sendero tres horas hasta la aldea vecina.
No hay motos, ni coches ni electricidad. Pero la montanas y la vegetacion que lo rodean hace que valga la pena pasarte casi dos horas acuclillado en un pequeno bote de bambu para llegar a el.
Aqui es donde nos hemos pasados los ultimos dias, sin poder recibir ni dar noticias nuestras, pero disfrutando de excursiones y aprendiendo mas sobre la vida laosiana.

Hemos caminado por arrozales viendo a los bufalos de agua pastar y refrescandose en los rios, descubierto pequenas cascadas escondidas entre la espesa vegetacion. Cruzando rios sin ningun tipo de puente y llenandonos de polvo por infinitos caminos de tierra.

Por la tarde, cuando el sol se volvia rojo brillante y la gente del poblado habian acabado sus tareas, la unica distraccion era pasear por las pocas calles de Muang Noi, o quedarse acuclillado en el suelo a modo de caganer, observando como jugaban a petanca (deporte nacional en Laos) los hombres. A badminton las mujeres o en el improvisado campo de futbol a los mas jovenes correr tras la pelota.


En esta tranquilidad estabamos, mientras esperabamos que hubiera gente suficiente para coger un bote que partiera hacia Muong Khua, a 50 km de una de las frontera con menos informacion de Vietnam, ya que apenas hace un ano que esta abierta.

diumenge, 1 de març del 2009

Un paraiso llamado Don Det

Es nuestro tercer dia en una de las cuatro mil islas que se encuentran en el rio Mekong, al sur de Laos muy cerca con la frontera con Camboya.

Aqui el sol marca un ritmo de vida lento y sencillo. Con los primeros rayos de sol, la gente se levanta y empiezan sus tareas cotidianas, cuidar el ganado o pescar, arreglar el huerto, la casa o vigilar a los ninos. Poco a poco el intenso calor ira aumentando haciendo que vayamos cayendo en un letargo, del cual cueste levantarse despues de comer, asi que como no hay nada mejor que permanecer en la hamaca medio dormido o contemplando la vida pasar nos quedamos aqui.
A medida que el sol ya va bajando por el oeste, la vida en el pueblo se va animando...hoy toca fiesta en el templo budista, y desde hace horas se nota el ambiente festivo entre la gente.

A las siete cuando ya no haya sol, los poco generadorees de electricidad que hay en la isla empezaran a dar luz a las bombillas que se llenan de mosquitos. En esta parte del mundo la revolucion industrial no ha llegado, y apenas dominan la electricidad, asi que lo mejor que se puede hacer sobre las ocho de la tarde es volver a nuestra cabana por el oscuro camino contemplando la inmensa cantidad de estrellas y con la compania de alguna luciernaga que te va iluminando el sendero.

dimarts, 24 de febrer del 2009

La magia escondida en la selva

Despues de un largo y pesado viaje de diez horas por las tortuosas carreteras de Camboya, nos cruzamos el pais y llegamos a Siem Reap. Desde alli nos esperaban tres dias en donde nuestras fantasias infantiles de arqueologia darian rienda suelta.

No era dificil ponerse en la piel del propio Indiana Jones, cuando lo que nos rodeaba era la mismisima selva en donde se encuentra uno de los mayores restos arqueologicos de la antigua civilizacion Khemer, Angkor. Y aunque sabiamos que no lo podiamos ver todo por la cantidad de templos que habia, estabamos dispuestos a disfrutar del entorno y a descubrir que se escondia entre los gigantescos arboles milenarios.

Botellas de agua en mano y un par de viejas bicicletas era todo lo necesario para llegar hasta Angkor.
Seis kilometros separan Siem Reap de las ruinas. Poco a poco, tras cada pedaleada, ibamos dejando atras los edificios de la ciudad, las calles asfaltadas, los claxones de las motos...y dieron paso a extranos pero excitantes ruidos provinientes de la
s copas de los arboles, mariposas gigantes que se cruzaban con nuestras ruedas y monos despreocupados que iban y venian.
Estabamos en Angkor, donde la selva parece
conocer el gran valor de estos antiguos templos de una
de las mayores civilizaciones asiaticas, y los protege ante cualquier amenaza.

Febrer a la platja...

Una "siesta" entre amics...

Tot lo necessari per ser feliç...




dilluns, 23 de febrer del 2009

Colores de Kampuchea

Hará más o menos una semana que llegamos a Phnom Penh, la capital de Camboya, navegando por el río Mekong.



Un bochornoso calor nos recibió, y nos acompanará a lo largo de todo el viaje por las zonas más tropicales, sin que nos acabemos de acostumbrar a él...
Phnom Penh, ciudad de monumentales templos y pagodas budistas, donde la vida de los monjes transcurre sin immutarse a la vida que hay fuera de ellos. La pobreza, miseria, suciedad y prostitucion son los que realmente nos dieron la bienvenida.
Tras pasar un par de dias deambulando y conociendo los estragos de Pol Pot y su ejercito rojo sobre la población, decidimos viajar hacia las playas del sur del país, en Sihanoukville.



Arena blanca, palmeras y agua cristalina...cabanas de madera tocando el mar, hamacas y el tiempo que quiseramos para disfrutar...todo era perfecto...excepto que todo era negocio de occidentales para el ocio de los occidentales. Los camboyanos, en esta zona de placer occidental, viven en chabolas entre la suciedad, y cons sus ninos de nos mas de 5 anos vendiendo por estas playas de ensueno.



Sin acabar de encontrar nuestro lugar, nos despedimos de Sihanouk ville.
Próximo destino Siem Reap, y los templos de Angkor.
Arribant a Cambodja pel Mekong...