Ens trobàvem a la idíl·lica vila de Muang Ngoi, descansant i contagiant-nos de la tranquil·la vida Lao i havíem de decidir... Tornar enrere cap a la capital i anar cap a Hanoi amb un sleeper bus, o provar de passar per la frontera mes al nord que uneix Vietnam i Laos... La primera opció era bastant senzilla, dos autobusos, unes hores i estaríem a la capital de Vietnam per tornar cap a Beijing d'on anirem cap a casa... La segona era mes complicada ja que la frontera segons la guia estava tancada al estrangers i no teníem molt clar si hi haurien transports. Desprès de parlar amb algunes persones de Muang Ngoi i alguns altres viatgers ens acabem decantant per anar a fer la penúltima aventura i anar cap al nord.
Dijous al mati recollim les nostres coses i agafem una barca amb vuit persones mes, per remuntar el riu Nam Ou. El trajecte es de les millors coses que hem fet en aquest viatge, envoltats per frondosa vegetació i d'arbres centenaris poc a poc anem recorrent els poc mes de 40 kilòmetres que separen Muang Ngoi i Muang Khua. Després de tres hores navegant el Nam Ou els únics quatre passatgers "natius" que ens acompanyen a la barca es baixen en una petita platja, que forma el riu en el contacte amb una muntanya, a ells els queden sis hores caminant fins casa seva, a nosaltres poc mes de dues hores per arribar al destí.
Muang Khua ens rep amb la seva veritable cara, sense enganys... Arribem a un "port" molt humil, brut i a primera vista inactiu. Un cop ens endinsem en el poble acabem esbrinant que l'autobus que ens ha de portar fins a Vietnam no passa fins al dia següent. Un cop instal·lats en la nostra habitació (possiblement la mes bruta de tot el viatge) donem una volta pel poble, que també resulta ser el mes lleig i brut del viatge. Per sort les tardes son curtes al sud-est asiàtic, i l'estada a Muang Khua no es fa gaire llarga. El dia següent seguira el nostre viatge.
A les 7 del mati surt l'autobus cap a Vietnam, arribem al port a les 6.15 ja que no tenim molt clar on hem d'anar. Al final agafem una petita barca per creuar el riu (ja que no hi ha pont) i arribem al autobús. Allà estem, dos catalans, tres alemanys, dos eslovens i un colombià, tots esperant poder sortir de Laos. El que no sabem la majoria es que ens esperen 7 hores d'autobus per carreteres sense asfaltar i en un autobús de quan Mao va fer la mili, per recorrer els poc mes de 100 kilometres que separen Muang Khua de Dien Bien Phu.
Finalment arribem a Dien Bien Phu, ciutat on els francesos van perdre la primera guerra d'Indochina i les seves colònies al sud-est asiàtic. El nostre destí ara es, Sapa, un dels llocs mes turístics de Vietnam, una vall rodejada de pics de 2.000 metres a 30 kilòmetres de la frontera amb Xina. Un cop mes el nostre autobus no surt fins al dia següent, per tant tambe haurem de fer nit a aquesta "ciutat de províncies" vietnamita.
Aquest cop ja amb els bitllets comprats i l'estacio localitzada anem a buscar el nostre bus de les 6.30 del mati per arribar a Sapa, final d'aquesta aventura. Aquest cop anem en una minivan bastant nova, però amb mes gent de la que hi cap, on ens passarem les pròximes nou hores...
Avui dissabte hem arribat a Sapa (un lloc fantastic), després de 3 dies de viatge, unes 16 hores de bus i 5 de barca... Sense haver estalviat gaire diners ni energies, amb la ruta escollida, però amb la satisfacció d'haver viatjar lliurement, que aquí al sud-est asiàtic no es poca cosa.
Desprès de la nostra "aventura" per arribar a Vietnam, ens hem quedat tres dies a Sapa, una petita localitat rodejada de muntanyes situada al nord del Vietnam. Des de sempre aquestes terres han estat habitades per la gent H'mong i Dzao. Dues minories ètniques que a dia d'avui han deixat de banda les seves formes de vida tradicionals per viure totalment del turisme.
nes. 
nes. 
