
Em desperto... Miro el rellotge i son les dues de la matinada... però ja es de dia... ja estem arribant... ja surt el sol... Torno a mirar el rellotge i canvio l`hora, per segona vegada en poc temps, ja no son les dues ara son les vuit... El temps es relatiu... Com tantes coses...
Aterrem al aeroport de Beijing, capital de la Xina comunista, venuda al McDonalds, al KFC i al COI... Mai havia vist un aeroport així... Es espectacular, molt gran... molt nou... Arribem al control d`immigració, nomes un cop he passat un, fa molt anys, un senyor negre amb cara de pocs amics, va ser l'encarregat d'avaluar si em deixava passar per la porta d`un aeroport, amb nom de president mort en estranyes circumstancies, o havia de tornar cap a casa... Aquesta vegada son dos orientals amb cara d'indiferència qui han d'avaluar si puc passar a veure com creix la potencia econòmica emergent mes gran del mon... Son dos, els entrego la documentació, els dos miren la foto del passaport, em miren, tornen a mirar la foto, somriuen, diuen quelcom i... "pam" "pam"... dos segells i que passi el següent... això si, abans de passar el següent es canvien els llocs, ara el que abans nomes mirava també posara els segells, així tot el dia (potser tot l`any... tota la vida?)

Ja estic dins, he tingut sort, poc abans del control he vist un expositor amb un cartell que en xines i angles advertia "objectes prohibits", entre ells, un plàtan, he tingut sort, m`encanten els plàtans, hagués matat per tenir un plàtan (tenia molta gana), però per sort no el tenia, hagués estat un problema, es un "objecte prohibit"... Intentem saber com agafar el tren que ens ha de portar al centre de la ciutat, però ningú parla angles, ningú parla angles en un aeroport...
Després d`arribar al hostel i deixar les coses anem a fer una volta per la ciutat... Policia i militars estan presents a tots les carrers, totes les estacions, tots el monuments, tots el passos subterranis.... hi ha control de bosses amb raig X a totes les estacions de metro i passos subterranis, inútils ja que mai ens registren els voluminosos abrics que el fred ens obliga a portar. Sembla tot una falsa sensació de seguretat, tot i que després d`estar varies hores voltant, potser el que es busca es una falsa sensació d`inseguretat.
Arribem a Tian ANmen, la mítica placa, una de les mes grans del mon, però també de les mes tancades, nomes compta amb 4 o 5 accessos vigilats per policia i exercit, amb mes raig X i detector de metalls, a nosaltres no ens registren, però als autòctons si... Al final de la placa una foto immensa del heroi nacional, Mao, rodejat per banderes roges, sota la foto hi ha l`entrada a una de les visites obligades, no recordo el nom, miro el mapa, "la ciudad prohibida"... Mai millor dit...